El repte de la convivència a Badalona Dissabte passat va tenir lloc al BCIN una nova sessió plenària del Consell de Ciutat. Aquest és un espai en el que participen totes les entitats de Badalona, veïnals, sectorials, sindicals, partits polítics, empresaris, etc. És una expressió clara de la riquesa de la societat civil badalonina, del seu dinamisme i gran potencialitat. Sovint sorprèn quan ho explico a gent de fora de Badalona que prop de 400 persones, representants de més d’un centenar d’entitats ciutadanes de tot tipus, es reuneixin durant tot un dissabte per parlar de temes de ciutat, per debatre i reflexionar plegats sobre els aspectes importants, sobre les necessitats existents, sobre les actuacions que es duen a terme o sobre les que s’haurien de posar en marxa, sobre la prestació de serveis i sobre els projectes que s’estan realitzant. I és veritat que aquest fet constitueix una realitat de la que ens hem de sentir col·lectivament orgullosos; una realitat que hem de potenciar. Aquesta alta participació en el Consell de Ciutat és l’expressió d’una ciutat viva i amb inquietuds, d’una ciutat que es preocupa del que s’està fent als seus barris i carrers. Aquest òrgan de participació ciutadana és el marc idoni per debatre sobre els programes i les actuacions que l’ajuntament realitza en la seva obra de govern. Prova d’això és la ponència que va obrir la sessió, on es feia un repàs dels temes més importants o recents que es porten a terme des del govern de la ciutat relatius a la neteja, l’emancipació juvenil, l’educació, les millores en infrastructures, l’habitatge, la transformació de barris, els drets civils, la façana marítima, el medi ambient, els serveis assistencials, el perllongament del metro, la unitat de convivència de la guàrdia urbana, l’arribada del tramvia, etc. Aquest informe del govern municipal denota l’empenta i la capacitat amb que Badalona tira endavant. Un informe que es completa amb el vídeo que es va lliurar als assistents i al que podeu accedir clikant aquí.
Però el tema més important que el Consell de Ciutat va tractar és la signatura del Pacte per la convivència i el civisme per part de la pràctica totalitat de la societat civil de Badalona. Amb aquest pacte, la ciutat es dota d’un instrument fruit del diàleg i el consens en el que es reafirma en els valors del respecte entre els ciutadans i dels comportaments cívics per garantir una integració més ordenada entre els nouvinguts i la població d’acollida, fent una denúncia dels comportaments xenòfobs que només dificulten aquesta integració. Aquest pacte va ser signat per la majoria de les entitats de la ciutat que participen al Consell de Ciutat, i totes les forces polítiques, tret del Partit Popular (PP) que, en una demostració més del seu menyspreu a les entitats de la ciutat, no va voler ni tan sols assistir-hi. Segurament, aquesta absència del PP en el Consell de Ciutat té a veure amb els fets succeïts darrerament a la ciutat, fets que denoten la complexitat de la realitat social que, com Badalona, molts municipis hem d’afrontar a l’hora de treballar per la integració social de les persones immigrades sense que la cohesió social es vegi erosionada en aquest procés. Aquest es un repte que hem d’afrontar sense caure en les lectures simplistes que a les que tant acostumats ens té el PP. Badalona és una ciutat d’acollida. Ho és ara i ho ha estat sempre. És per això que sabem que no resulta fàcil afrontar les situacions que es generen amb l’arribada de persones que provenen d’altres països, amb cultures i costums diversos que contrasten amb les nostres. És cert que la dimensió del fenomen de la immigració converteix a les grans ciutats com Badalona en receptores massives d’aquestes persones, saturant moltes vegades la nostra capacitat per poder integrar a la vida quotidiana de la ciutat i en el seu teixit social l’àmplia gamma d’expressions culturals i religioses, les diverses pautes de relació social i els diferents costums de vida de les persones que s’estan assentant als nostres barris.
És fàcil que situacions d’aquest tipus donin peu a l’aparició de conflictes socials, més encara en les zones on la densitat de població ja és alta, on els recursos públics com la sanitat, l’oferta educativa o els serveis socials es veuen col·lapsats. Barris com La Salut Alta, La Pau o alguns llocs de Llefià son el reflex més clar de la complexitat que es genera a partir d’aquesta situació. Estic convençut que aquestes dificultats no ens poden portar a pensar que la immigració és el problema. Ens equivoquem si creiem que la immigració és un problema. No podem veure solament els aspectes negatius de la situació. L’arribada de persones de diferents cultures, creences i costums enriqueix la nostra societat en quant ens fa aprofundir en valors com el respecte i l’acceptació d’allò que és diferent, sense deixar d’apreciar tot allò que podem aprendre els uns dels altres. Per això sabem que aquests conflictes són només una part del procés d’adaptació i integració que vivim tots els ciutadans. No es tracta només que els nous ciutadans s’assemblin a nosaltres, sinó que entre tots siguem capaços de construir una nova realitat social a partir del que ens aportem mútuament, a partir de l’enriquiment que comporta aquesta diversitat. Assenyalar a la immigració com el problema és optar per l’actitud més simple i deixar-nos portar pels que sempre han refusat el que és diferent, a més d’obviar el veritable origen del conflicte, que en aquest cas té més a veure amb els comportaments incívics d’unes poques persones que amb les falses proclames d’inseguretat amb que els xenòfobs ens volen advertir per desprès presentar-se com els únics salvadors. Tots sabem que no hi ha solucions màgiques en aquestes situacions. Els mateixos veïns que han protestat i s’han manifestat expliquen la seva postura al.legant que no es tracta de racisme, que només exigeixen el compliment de les normes bàsiques de civisme que ens fa més fàcil la vida entre tots. Són els propis veïns els que ens indiquen d’on sorgeix veritablement el conflicte i qui exerceix la responsabilitat política ha de saber escoltar a tots per poder solucionar la situació. És evident que necessitem els immigrants. Són aquí perquè hi troben treball i la possibilitat de construir un futur millor per als seus fills. És el mateix que van fer els nostres pares i avis que van venir a Catalunya als anys 50 i 60 i molts altres ciutadans que van procurar-se una vida millor fora d’Espanya. Però també és evident que l’arribada de tantes persones ens planteja un repte que hem d’afrontar plegats. Els nouvinguts han de saber que han arribat a un país en el que hi ha un model de convivència basat en el respecte als altres i en les actituds cíviques i d’higiene que són saludables per tots. És veritat que entre els “autòctons” també hi ha persones incíviques, però aquesta societat i les seves institucions han decidit que qui no compleix les normes que democràticament hem establert entre tots ha de ser sancionat, indistintament del seu origen ètnic o social o la seva nacionalitat. Les normes són d’igual compliment per a tothom igual que els drets són d’universal aplicació. La convivència en la diversitat cultural, sempre que es fonamenti en el ple respecte dels drets humans, és un valor a potenciar. A mesura que hi hagi més diversitat, més rics ens farem, com a persones i com a societat. Aquest principi bàsic, que constitueix el motor de desenvolupament de la societat actual, no és compartit pels que mai han respectat el que és diferent, pels que sempre han defensat els valors absoluts i el “pensamiento único”. Tot i això ha de fer que els que creiem en la llibertat i el progrés, ens mantinguem més ferms en aquest principi. És amb fermesa amb el que hem de combatre l’actitud dels que volen convertir el repte en un problema, aprofitant-se de la situació amb interessos electorals, ja que el que alimenten és una fractura social que pot costar molt temps i esforç reparar. Aquells que no s’uneixen a la majoria social que pretén solucionar les dificultats apostant per la convivència i el respecte entre tots no poden considerar-se responsables polítics i aspirar a governar Badalona. Hem d’assenyalar sense por els seus discursos demagògics i incendiaris i el seus comportaments sense escrúpols. La manipulació dels fets que fa el PP ha de ser denunciada amb contundència. Ni coneixen l’interès general de Badalona i els seus ciutadans, ni els importa. Per ells tot s’hi val a canvi de guanyar un grapat de vots. Ja els coneixem, és la seva manera de fer les coses: es comporten davant del fenomen de la immigració de la mateixa forma que fan amb la lluita antiterrorista, amb l’objectiu d’obtenir un benefici electoral sense tenir en compte cap principi ni convicció. I amb aquest comportament expressen la veritable mida de la seva alçada moral. Francesc López Guardiola |
| Portada | ||
