L’urbanisme de proximitat

El dissabte 31 de març es va inaugurar la nova rambla de Badalona, la rambla que uneix la Carretera Antiga de València amb l’avinguda Marqués de Sant Mori, recollint la plaça de la Dona, el carrer Provença, el carrer Rosselló i l’espai que ocupava l’antic mercat de Floridablanca. Aquesta inauguració va comptar amb activitats d’animació durant tot el dia i fou coronada amb un extraordinari espectacle de LA FURA DELS BAUS a la nit; va tenir una àmplia i positiva repercussió ciutadana i en les mitjans de comunicació. Ho podeu veure fent clic a els articles de EL PUNT, de EL PERIODICO i de LA VANGUARDIA.  He dit en diferents ocasions i davant de diferents mitjans que aquesta és per a mi l’obra pública més important d’aquest mandat que ara s’acaba. I és també la que millor simbolitza i expressa la política urbanística que he volgut impulsar durant els vuit anys en què he estat regidor d’urbanisme de la ciutat  de Badalona.

Per mi l’urbanisme és un dels principals instruments que tenim per garantir la qualitat de vida dels ciutadans i de les ciutadanes, així com l’instrument fonamental per fer emergir les potencialitats d’un territori o d’una ciutat. Apostar decididament, com ho hem fet, per millorar la dignitat i les condicions de l’espai públic és apostar per la convivència i la integració social.

L’espai que avui ocupa aquesta magnífica rambla fa tres anys era un territori de ningú; era un exemple clar del caos urbà conseqüència del desarrollismo dels anys 50 i 60. Un espai urbà envaït per cotxes mal aparcats i que convidava a la concentració d’activitats marginals. Feia anys que el mercat havia deixat de funcionar amb normalitat i que els veïns i les veïnes reclamaven una intervenció com la que ara hem fet. Aprofito aquesta oportunitat també per fer un agraïment especial a la gent de les Associacions de Veïns de Juan Valera i Sant Mori de Llefià, als comerciants i a tota la gent que es va implicar en la comissió de seguiment de les obres.  Gràcies per la seva actitud exigent i alhora responsable.

Un moment de la festa d'inauguració de la nova Rambla Toni C.

Penso que també convé recordar ara d’on han sortit els recursos econòmics per fer aquesta obra; convé recordar que en el pressupost municipal d’inversions d’aquest mandat no hi figurava ni una sola partida per fer-la. A més a més no es tractava de fer només un aparcament i la consegüent urbanització de la superfície. Hem hagut de comprar el mercat, reformar el ja existent pàrking de la Dona, canviar el sistema de clavegueram i sanejament del sector, urbanitzar els carrers Rosselló i Nàpols, construir el nou aparcament, urbanitzar la totalitat del sector i fer-ho amb materials i elements de la màxima qualitat. El cost total d’aquesta intervenció, prop de 10 milions d’euros, s’ha sufragat amb els recursos provinents de la venda que la societat municipal ENGESTUR va fer del solar que tenia al carrer Guifré, on hi havia el dipòsit de la grua municipal.

Avui he tornat a passejar per aquesta nova rambla; ho he fet sol i de forma anònima. Feia goig veure la gran quantitat de gent que hi havia: molts nens i nenes jugant, avis i àvies asseguts, gent contemplant i comentant la urbanització i les escultures. L’èxit de tota obra pública només es demostra quan els ciutadans la fan seva, quan la fan servir, quan la gaudeixen en la vida quotidiana. És evident que en aquest cas l’èxit està demostrat. He sentit un profund i íntim orgull per la feina ben feta, pels objectius aconseguits; una gran satisfacció, també, per haver pogut treballar amb un equip de professionals a ENGESTUR que són els que realment ho han fet realitat. Sense la determinació i la generositat d’en Jaume Tomàs, d’en Francesc Panella i tota la seva gent, això no hauria estat possible.
I pensava també en la inestimable col·laboració d’altres dos amics, dos artistes badalonins, nascuts al barri d’Artigues igual que jo. Em refereixo a l’arquitecte del projecte, en Jordi Moliner, i a l’escultor Gabriel Sanz. Cadascú amb la seva contribució han fet possible l’espai d’enorme qualitat urbana que ara gaudim tots els ciutadans i, en especial, els veïns de Llefià.

També pensava mentre passejava per aquest espai en la profunda coherència que mantenen els diferents projectes urbanístics i de renovació urbana que hem impulsat durant aquests vuit anys. L’aposta  per dignificar l’espai públic i fer d’aquestes intervencions elements estructurants de barris i districtes de la ciutat, era una aposta estratègica que moltes vegades, quan l‘explicàvem en la teoria, no s’entenia prou bé. Ara és fàcil adonar-se de l’impacte enormement positiu que pel districte de Llefià (un dels territoris més densament poblats de Catalunya) han tingut projectes com el pàrking de la Carretera Antiga de València o el de la Ronda Sant Antoni, i entendre el caràcter vertebrador d’aquests dos projectes units al de la nova rambla de Floridablanca.

Formen part d’un tot, un tot integrat també pels pàrkings construïts pels propis veïns (amb la col·laboració de l’ajuntament) en les denominades zones privades d’ús públic i que han comportat noves i molt dignes urbanitzacions d’aquests espais.

Aquesta suma de projectes, i molts altres que ara no ve al cas enumerar, signifiquen i expressen l’existència d’un gran projecte de transformació i progrés per a  Badalona. Un projecte que no es pot aturar, que cal continuar amb fermesa i convicció. Més enllà de qui assumeixi la responsabilitat d’impulsar-lo en cada moment, el projecte ha de continuar, doncs encara queda molt per fer. Com a exemple, vull recordar que ara iniciem la nova urbanització del carrer Juan Valera o que estem acabant les urbanitzacions dels carrers de Sant Joan de Llefià que es fan en el marc de la Llei de barris. I en el futur immediat s’haurà de continuar amb Doctor Bassols, la Plaça Trafalgar i el Parc del Gran Sol, per esmentar només alguns dels que teníem en cartera.

La millor garantia de progrés i convivència ordenada que podem oferir a les generacions futures passa per la continuïtat d’aquest esforç, per fer que l’espai públic de tota la ciutat (no només del seu centre) tingui la dignitat i la qualitat necessàries per garantir una alta qualitat de vida als homes i les dones que l’utilitzen. Aquesta ha de continuar sent una forma, encara que no l’única, de vacunar-nos contra els processos de marginalització que de vegades ens amenacen. L’urbanisme de proximitat, el que garanteix que els carrers estan ben pavimentats i ben il·luminats, que les voreres permeten passejar a tothom, que aconsegueix que els ciutadans facin seu l’espai públic i, per tant, en tinguin cura i el defensin, ha de ser un element central del projecte de ciutat que junts hem de fer, el projecte que la Badalona del S XXI necessita i mereix.

Francesc López Guardiola
20 d'abril de 2007